dilluns, 4 de febrer del 2013

Sambori BCG

EL MISTERI DE LA PEDRA MÀGICA

Un matí, Borja, en Xixona, estava jugant al parc. Amb el seu poal i la seva pala, estava excavant en la arena per a construir un Castellet de sorra con l´havia ensenyat son pare. De sobte, la seva pala va trobar alguna cosa molt dura: era una pedra que, degut al contacte de la llum, es va tornar de un color brillant i verd.
-Quina meravella! va exclamar Borja.
-Hem pregunte que em diran Quino i Ganner quan li l'ensenye.
Apenes havia pronunciat aquestes paraules quan, per un estrany encantament, el parc al que estava jugant va desaparèixer i Borja es va trobar amb un bosc encantat ple d´arbres màgics flors multicolors i pardals de totes les grandàries. Tot el bosc pareixia com apagat, trist… Un ós xicotet, amb els seus ulls plens de llàgrimes, al vore a Borja, va exclamar de sobte molt content:
-Quina sort has trobat la pedra màgica!
En el bosc encantat, abans que passara el terrible malefici, animals i xicotets gnoms d'aspecte agradable vivien junts, feliços i contents. El rei del bosc era un ós que regnava sàviament sobre tots els animals. Havia cérvols i conills, pardals de vàries formes i colors, i ànecs a l´estanc. A voltes un gnom apareixia de darrere un arbre.

Fins ací
 Habitualment, els gnoms, eren tan grans com un pulgar, vivixen dabaix de les setes de color roig. Pero els gnoms, eren molt amics del rey Os, són sers màgics i tenen la possibilitat de apareixer darrere de un arbre, i convertirse en sers tan grans com els xiquets. El rey Os tenía un fill, el oset Dandy, el mateix que va trobar a Borja. Per això es va alegrar tant al vorelo. Borja li va preguntar a Dandy els motius de perque estava tan content y el oset va respondre:
-Mira, el meu pare es víctima de un encantament maligne que li ha fet enfermar. La malvada bruixa regnaba el País de els Maleficis, i ha llanzat una maldició sobre el meu pare.
Ella sentía molta enveja per el nostre bosc encantat. Soles la pedra màgica que has trobat pot curar el rey. Vine, anem a ca del meu pare, que així podra regnar de nou sobre tots els animals del bosc i tornarem a ser feliços. Y així va ser. El rey Os, amb sols rosar la pedra màgica que Borja había trobat, va poder, una altra volta, ixir de casa. Els animals del bosc y també alguns gnoms el van rodejar inmediatamente per a manifestar la seva alegría i felicitat. En està gran confusió de animals tot el món pareixia olvidarse de Borja. Segurament le desagradaba aquest fet però el seu cor sentía alegría per la bona acció que había acabat de fer. I menuda la acció: ¡Había salvat un bosc encantat! Quan so conte a mon pare i a ma mare fliparán amb mi. El oset Dandy era el més feliç  de tots els habitants del bosc, perque el rey tornaba a estar content, i sobre tot perque es trataba de son pare. En braços de sa mare, va propasar organitzar una gran festa amb cants, danses i jocs per a celebrar haber vençut al perill. Sa mare va dir que si molt alegre i va ordenar que començaren els preparatius. Borja, en aquest momento, desitjaba tornar al seu món, amb els seus amics y tornar a vore als seus pares. Però la seva sorpresa va ser quan va vore que era el centre de atenció. Els cants, balls y jocs estaven dedicats per a Borja. Els habitants del bosc van manifestar d´aquest mode la seua gratitud a Borja i el rey li va otorgar el més alt titul honorific del regne encantat, y li va colocar al coll un llaç de color roig al coll. Al final de tanta festa, del mateix mode que es va trobar en el bosc encantat, Borja va apareixer de nou en el parc de la ciutat: Xixona. Segurament va creare haber somiat la emocionant aventura que acababa de viure, però el llaç de color roig es trobava al costat del castell d´arena, del cub i de la pala era una proba clara nde que els fets habíen ocurrit de veritat…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada