dimecres, 26 de novembre del 2014
dimecres, 19 de novembre del 2014
El meu poble. Activitats.
Activitats sobre la
cançó i/o el poema. Dictat preparat i calc poètic.
Txarango.
El meu poble.
El
meu poble té una plaça de records,
fanals encesos i banderetes de colors.
I un gran ball dirigeix les nits d'estiu,
avui que tothom riu, avui que és festa major.
A la plaça de nit s'hi aplega tothom.
Ballen nens petits, senyores i senyors.
Ballen lluny els que avui ja no hi són
i entre les llums i el fum balla el nen que vaig ser jo.
I en mig de la nit, t'envolta la plaça.
Tot és com ahir, aquí el temps no passa.
En mig de la nit, t'envolta la plaça,
com quan érem petits, com quan érem petits; quedat avui a casa.
Que potser demà no ens podem trobar,
balla aquesta nit el que ballaríem sempre.
Que potser demà no podem ballar,
queda't aquí amb mi com si et quedessis per sempre.
M'he perdut pels carrers de matinada,
el passeig, la plaça, la botiga de la mare...
T'he guardat els tresors en mil cançons,
l'escalfor dels veïns i els que han fet de mi qui sóc.
I en mig de la nit, t'envolta la plaça.
Tot és com ahir, aquí el temps no passa.
En mig de la nit, t'envolta la plaça,
com quan érem petits, la vida balla descalça.
Són de foc els teus petons,
que s'encenen de nit i cremen la matinada.
Són l'or que abraça el rodamón,
i apaga el neguit avui que torna a casa.
fanals encesos i banderetes de colors.
I un gran ball dirigeix les nits d'estiu,
avui que tothom riu, avui que és festa major.
A la plaça de nit s'hi aplega tothom.
Ballen nens petits, senyores i senyors.
Ballen lluny els que avui ja no hi són
i entre les llums i el fum balla el nen que vaig ser jo.
I en mig de la nit, t'envolta la plaça.
Tot és com ahir, aquí el temps no passa.
En mig de la nit, t'envolta la plaça,
com quan érem petits, com quan érem petits; quedat avui a casa.
Que potser demà no ens podem trobar,
balla aquesta nit el que ballaríem sempre.
Que potser demà no podem ballar,
queda't aquí amb mi com si et quedessis per sempre.
M'he perdut pels carrers de matinada,
el passeig, la plaça, la botiga de la mare...
T'he guardat els tresors en mil cançons,
l'escalfor dels veïns i els que han fet de mi qui sóc.
I en mig de la nit, t'envolta la plaça.
Tot és com ahir, aquí el temps no passa.
En mig de la nit, t'envolta la plaça,
com quan érem petits, la vida balla descalça.
Són de foc els teus petons,
que s'encenen de nit i cremen la matinada.
Són l'or que abraça el rodamón,
i apaga el neguit avui que torna a casa.
El meu poble
Vicent Andrés Estellés :
El meu poble no té riu,
ni té unes nobles ruïnes.
A nadal té coques fines,
a l'estiu tot el món riu.
Entre nadal i l'estiu,
són els melons de tot l'any.
Dicten l'ira i l'afany,
l'esperança i el neguit.
De nit tot el món al llit,
de dia la clau al pany.
El meu poble no té riu,
ni té unes nobles ruïnes.
A nadal té coques fines,
a l'estiu tot el món riu.
Entre nadal i l'estiu,
són els melons de tot l'any.
Dicten l'ira i l'afany,
l'esperança i el neguit.
De nit tot el món al llit,
de dia la clau al pany.
dimarts, 23 de setembre del 2014
Aprenem un conte per contar a la classe
En l'enllaç trobaràs tres-cents contes narrats per Albert Estengre. Has de triar-ne un i preparar-te'l per contar-lo a classe. Busca al diccionari les paraules que no entengues, si en trobes que hi ha algunes molt difícils canvia-les per d'altres sinònimes.
http://www.vilaweb.tv/etiqueta/300-contes-per-a-un-tricentenari
http://www.vilaweb.tv/etiqueta/300-contes-per-a-un-tricentenari
dilluns, 14 de juliol del 2014
La carta
Cartes
Senyor regidor t'estime Irma em dirigisc a vostè i encara que els teus ulls no vigilen els meus passos per informar-li que t'estime de la mateixa manera després de conèixer les xifres i estic disposat a estimar de tots aquests anys de gestió i a no oblidar mai no estic gens d'acord i a estimar-te més amb vostè amb el cor i per això li escric molts petons Irma adéu senyor regidor un petó atentament als llavis dos de març la meva petita Irma de mil nou-cents adéu noranta-sis.
(Traduït de Cartas de Raúl Vacas, Consumir preferentemente, Ed. Anaya.)
a) Mira a veure què ha passat en aquest text. Ho has trobat?. En l'enllaç pots trobar la definició, l'estructura i alguns exemples de les cartes formals, després de llegir-ho, intenta completar la carta formal que estava barrejada.
De Groucho Marx a Jack Warner
Sembla que hi ha més d'una forma de conquerir una ciutat i prendre-la com part de les teus propietats. Per exemple, quan vam començar a fer aquesta pel·lícula, no teníem ni idea que Casablanca pertanyés als germans Warner. No obstant això, van passar només uns dies des que vam anunciar que anàvem a fer la pel·lícula fins que ens va arribar una llarga, complicada i amenaçant carta legal, que ens avisava que no havíem d'utilitzar el nom Casablanca. Sembla ser que en 1471, Fernando Balboa Warner, el rebesavi de Harry i Jack, mentre buscava una ferreteria a la ciutat de Burbank, va arribar fins a les costes d'Àfrica i brandant un increïble bolígraf (aquesta part ha estat ocultada per la història) li havia donat al lloc el nom de Casablanca.
Simplement, no puc entendre la vostra actitud, perquè encara que reposaren la vostra pel·lícula, crec que l'espectador mitjà podrà distingir entre Ingrid Bergman i Harpo. No tinc clar si jo podria fer-ho també, però estic disposat, per descomptat, a intentar-ho amb "totes les meves forces". Dieu que el nom de Casablanca és vostre i que ningú més ho pot fer servir sense el vostre permís, què passa amb "Germans Warner" (Warner Bros)? També això és vostre? És possible que pugueu utilitzar el nom "Warner". Però mai la part "Germans", professionalment, nosaltres érem "Germans" molt abans que vosaltres. Fins i tot abans que nosaltres, hi ha hagut altres "Germans": els germans Smith, els germans Karamazov, Els germans Dan ... El més jove dels germans Warner es diu Jack ... També reclama la propietat sobre aquest nom? Perquè no és un nom molt original: s'usava fins i tot abans que ell nasqués. D'altra banda, se m'ocorren un parell de Jacks (sense comptar a Jack, el del conte de les mongetes màgiques, i Jack l'esbudellador, que ja en els seus temps va ser bastant famós). I per a Harry, sense pensar-m'ho molt, se m'ocorren dues Harrys abans que ell: Harry Lighthouse, que va tenir una fama revolucionària, i Harry Appelbaun, que va viure a la 93, cantonada Lexington.
I no vull entrar en discussions dures, perquè molts dels meus millors amics són Germans Warner. Intuïsc que tot és un error de l'horrible i trist departament legal de l'empresa, controlat per algun d'aquests tipus amb problemes escolars, necessitat de fama i admiració, i massa ambiciós per respectar les lleis naturals de la promoció.
En fi, siga com siga, no ho aconseguirà. Lluitarem fins al final!, Fins la Cort Suprema!
Cap estupidesa d'aquest tipus serà causa de baralla entre els Warner i els Marx, i la sang no arribarà al riu. Perquè tots som germans sota la nostra pell i seguirem sent amics després que passe per la bobina l'últim rotllo de "Una nit a Casablanca".
Groucho Marx.
Pel que sembla, els germans Marx van tenir alguns problemes de drets d'autor amb la Warner mentre filmaven "Una nit a Casablanca", el senyor Groucho Marx va escriure una nota als germans Jarry i Jack Warner donant "el seu punt de vista".
Sembla que hi ha més d'una forma de conquerir una ciutat i prendre-la com part de les teus propietats. Per exemple, quan vam començar a fer aquesta pel·lícula, no teníem ni idea que Casablanca pertanyés als germans Warner. No obstant això, van passar només uns dies des que vam anunciar que anàvem a fer la pel·lícula fins que ens va arribar una llarga, complicada i amenaçant carta legal, que ens avisava que no havíem d'utilitzar el nom Casablanca. Sembla ser que en 1471, Fernando Balboa Warner, el rebesavi de Harry i Jack, mentre buscava una ferreteria a la ciutat de Burbank, va arribar fins a les costes d'Àfrica i brandant un increïble bolígraf (aquesta part ha estat ocultada per la història) li havia donat al lloc el nom de Casablanca.
Simplement, no puc entendre la vostra actitud, perquè encara que reposaren la vostra pel·lícula, crec que l'espectador mitjà podrà distingir entre Ingrid Bergman i Harpo. No tinc clar si jo podria fer-ho també, però estic disposat, per descomptat, a intentar-ho amb "totes les meves forces". Dieu que el nom de Casablanca és vostre i que ningú més ho pot fer servir sense el vostre permís, què passa amb "Germans Warner" (Warner Bros)? També això és vostre? És possible que pugueu utilitzar el nom "Warner". Però mai la part "Germans", professionalment, nosaltres érem "Germans" molt abans que vosaltres. Fins i tot abans que nosaltres, hi ha hagut altres "Germans": els germans Smith, els germans Karamazov, Els germans Dan ... El més jove dels germans Warner es diu Jack ... També reclama la propietat sobre aquest nom? Perquè no és un nom molt original: s'usava fins i tot abans que ell nasqués. D'altra banda, se m'ocorren un parell de Jacks (sense comptar a Jack, el del conte de les mongetes màgiques, i Jack l'esbudellador, que ja en els seus temps va ser bastant famós). I per a Harry, sense pensar-m'ho molt, se m'ocorren dues Harrys abans que ell: Harry Lighthouse, que va tenir una fama revolucionària, i Harry Appelbaun, que va viure a la 93, cantonada Lexington.
I no vull entrar en discussions dures, perquè molts dels meus millors amics són Germans Warner. Intuïsc que tot és un error de l'horrible i trist departament legal de l'empresa, controlat per algun d'aquests tipus amb problemes escolars, necessitat de fama i admiració, i massa ambiciós per respectar les lleis naturals de la promoció.
En fi, siga com siga, no ho aconseguirà. Lluitarem fins al final!, Fins la Cort Suprema!
Cap estupidesa d'aquest tipus serà causa de baralla entre els Warner i els Marx, i la sang no arribarà al riu. Perquè tots som germans sota la nostra pell i seguirem sent amics després que passe per la bobina l'últim rotllo de "Una nit a Casablanca".
Groucho Marx.
Pel que sembla, els germans Marx van tenir alguns problemes de drets d'autor amb la Warner mentre filmaven "Una nit a Casablanca", el senyor Groucho Marx va escriure una nota als germans Jarry i Jack Warner donant "el seu punt de vista".
b) En l'enllaç trobaràs exemples de cartes escrites per personatges històrics, com la que tens de Groucho Marx. Sabries dir qui és el personatge que escriu la caarta? A qui li escriu? Per què? Quin tema es tracta? Quin recursos i/o arguments utilitza? Què en penses dels drets d'autor?
dimecres, 25 de juny del 2014
Escrivim un conte col·lectiu a Internet
Respectant l'estructura, aneu inventant un conte amb les aportacions de tots. Si hi ha conflictes per com ha de ser el conte, utilitzeu el xat que teniu a la mateixa plana.
https://titanpad.com/jqURVugi9O
https://titanpad.com/jqURVugi9O
dijous, 5 de juny del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)